en 28 Novembre 2011
Una persona, un vot.Som àvits de coneixement, tots, en un sentit o un altre ho som. Des de que ens adonem que hi ha enllà del melic molt per aprendre. El que aprenem ho aprofitem essent conscients o no, tantmateix ho des-estimem malgrat un dia ho necessitem. Tot això per dir que la música és una de les connexions al coneixement i com que hi ha de molts formats i sensibilitats ens fem nostra aquella que creiem que ens és adient a la nostra personalitat. Amb el temps he après afortunadament que tantes persones, tantes músiques. La massificació és una realitat de la que no ens podem sentir exclosos encara que volguessim. Entenc que es dona per la demostrada voluntat en sentir-nos còmodes dins del nostre inteŀlecte i la música amb d'altres formes culturals no n'és aliena. Crec que tinc la sort de pertànyer al grup de persones que es tenen per cultivades en la música atés el coneixement generalitzat. Michael Jackson va esdevenir un músic peculiar i popular gràcies a ser protagonista de peces musicals amb penetració popular de nivell mundial. Aquestes peces refermades amb la projecció televisiva dites "video clips" el feren encara més popular. És en la visió no gaire temps enrere del dit "Thriller" que m'ha fet veure clar el sentit del resultat de les últimes eleccions generals. No pot ser altre cosa. En moments crítics, de por coŀlectiva feta pels que dominen l'economia, el més febles, la majoria, com sempre, es torna conservadora (els morts vivents) i surt, empesa per la por, a votar la solució conservadora de l'arc d'ofertes polítiques i aquells que tenen clar quina és la situació socioeconòmica que es mobilitzen i responen d'una forma o altre, però sempre desperts, resten en minoria. L'article d'en Saŀlus Herrero , La llengua, les rotulacions i el Síndic de Greuges, fet des d'una realitat majoritàriament conservadora fa realitat aquesta visió de la situació política. Això explica la resposta conservadora de les eleccions passades i fa reflexionar que la solució tant sols pot passar pel coneixement que fa fugir de qualsevol recerca de solucions absolutistes i perillosament xenòfobes i excloents. Tasca no gens fàcil.